SOM UNA NACIÓ

Antoni Tàpies

Comunicat de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC)

La FIEC fa una crida a les comunitats catalanes de l’exterior perquè el dia 10 de juliol expressin el seu rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional

En la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) de 2006, el primer que la FIEC (Federació Internacional d'Entitats Catalanes) va proposar era una cosa ben senzilla i òbvia: que es reconegués la condició de català a totes aquelles persones que per raons de qualsevol tipus han decidit, de manera permanent o provisional, desenvolupar la seva activitat a l’exterior del territori físic de Catalunya. Un altre aspecte fonamental perquè la Catalunya Exterior estigués plenament integrada amb la resta del país era i és la seva participació electoral sense restriccions. També consideràvem fonamental garantir l’ensenyament de la llengua catalana als catalans de l’exterior, tant pels catalans que viuen a l’exterior com per a qualsevol persona interessada en el seu estudi.

El text del nou Estatut de Catalunya, sotmès a referèndum el 18 de juny de 2006, es refereix a les comunitats catalanes de l’exterior a l’article 7 (la condició política de catalans) i en l’article 13 (les comunitats catalanes de l’exterior) en termes que la FIEC, que va ser una de les entitats consultades en els tràmits de compareixença previs a la redacció final, va considerar, malgrat no recollir tot el que es podia haver recollit, com a àmpliament satisfactoris.

Quatre anys més tard hem de constatar que la qualitat democràtica cada cop més a la baixa de les institucions de l’Estat espanyol no ha permès que el que l’EAC preveia per les comunitats catalanes de l’exterior s’estigui aplicant de la forma que desitjaríem. Si bé la recent sentència del Tribunal Constitucional no qüestiona els dos articles esmentats (7 i 13) referents a les comunitats catalanes de l’exterior, sí que qüestiona el text de l’article 125.3 pel que fa a la capacitat de la Generalitat en l’execució de competències de comerç exterior, el de l’article 127.1 pel que fa a la projecció internacional de la cultura catalana (competències que es poden exercir 'siempre que no perturben la competencia estatal’) i les del Capítol III sobre acció exterior de la Generalitat ('las actividades con proyección exterior … deben entenderse limitadas a aquellas que no originen obligaciones inmediatas y actuales frente a los poderes públicos extranjeros … no incidan en la política exterior del Estado y no generen responsabilidad de éste frente a … organizaciones inter o supranacionales').

Aquestes decisions específiques poden afectar a la Catalunya Exterior i a l'acció exterior del Govern de Catalunya, a banda de totes aquelles de caràcter general (inconstitucionalitat de l’article 6,1 sobre el caràcter preferent de la llengua catalana; de l'article 8.1 sobre símbols nacionals; del 33.5 sobre la llengua; del 34 sobre atenció en català; del 35.1 sobre escolarització; del 50.5 sobre foment i difusió del català; dels articles 110 i 112 sobre competències de la Generalitat; del 122 sobre consultes, etc.) que afecten a tota la població catalana independentment del seu lloc de residència. Tot això podria, segons com s’apliqui, limitar l’acció cultural, lingüística i comercial de la Generalitat a l’exterior i podria incidir negativament en algunes de les activitats d’entitats que formem part de la Catalunya Exterior.

A aquestes potencials limitacions derivades de la sentència del Tribunal Constitucional, hi hem d’afegir les recents decisions que proposen la limitació del dret de vot als espanyols residents a l’estranger adoptades per la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats que properament es discutiran al ple del Congrés. Una proposta de llei que no respecta el principi d’igualtat electoral entre catalans que recull l’EAC i que recullen també altres normes catalanes i estatals.

Per totes aquestes raons la Junta Directiva de la FIEC (www.fiecweb.cat) fa una crida a totes les entitats que formen les comunitats catalanes de l’exterior a expressar el proper dissabte 10 de juliol, en la forma que creguin més convenient, simbòlica o pràctica, i en la forma que creguin més adaptada a la realitat de cadascun dels països d’acollida, el seu rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional i a expressar el seu suport a la manifestació convocada a Barcelona aquell dia sota el lema ‘Som una nació: nosaltres decidim’.

Les comunitats catalanes de l’exterior ens considerem part integral de la nació catalana i així ho volem expressar en aquests moments difícils que necessiten de la més àmplia unitat civil de tots els catalans resideixin on resideixin.

05-07-2010

DECIDIM NOSALTRES!

Nota de premsa distribuïda als mitjans de comunicació.

Dimecres, 30 de juny de 2010

Die Regierung von Katalonien zeigt sich enttäuscht über das Urteil des spanischen Verfassungsgerichts, welches das Verfassungsstatut von Katalonien beschneidet

Das Urteil erklärt 14 Artikel für verfassungswidrig und mahnt die Änderung von 27 weiteren an, die solch grundlegende Themen wie die Sprache, das Justizwesen, die Finanzen oder die Definition Kataloniens als Nation betreffen. Der Präsident von Katalonien ist empört über das Urteil.

Vier Jahre nachdem die konservative Volkspartei (Partido Popular) Beschwerde gegen das Verfassungsstatut von Katalonien eingelegt hatte, fällte das spanische Verfassungsgericht gestern ein Urteil, in dem es 14 Artikel für verfassungswidrig erklärte und die Änderung von 27 weiteren anmahnte. Gleich zu Beginn spricht das Gericht in seinem Urteil der in der Präambel des Statuts formulierten Definition Kataloniens als Nation die rechtliche Gültigkeit ab und bezieht sich im Verlauf des Textes ganze acht Mal auf die „unauflösliche Einheit Spaniens“, die gemäß Artikel 8.1 der spanischen Verfassung von den Streitkräften zu gewährleisten ist.

Ein weiterer Aspekt des Statuts, den das Gericht für ungültig erklärte, betrifft die katalanische Judikative und die Zuständigkeiten des Gerichtsrats von Katalonien. Ebenfalls annullierte es den Status des Katalanischen als bevorzugte Sprache der öffentlichen Verwaltungsbehörden und der öffentlichen Medien Kataloniens, die Zuständigkeiten im Bereich der Zuwanderung und die Zuständigkeiten der Regierung von Katalonien u. a. hinsichtlich der Sozialfürsorge und der Sparkassen.

In einer offiziellen Erklärung zeigte sich der Präsident der Regierung von Katalonien, José Montilla, empört über das Urteil und betonte, die katalanische Regierung werde es zwar aus Verantwortungsbewusstsein befolgen, sie teile es jedoch in keinster Weise und werde auch nicht auf die im Statut enthaltenen.

Selbstverwaltungsbestrebungen verzichten. Ebenfalls erklärte er, dass kein Gericht über die Gefühle und den Willen des katalanischen Volkes, eine Nation zu sein, richten könne. Der Präsident übte scharfe Kritik an den Mitgliedern des Verfassungsgerichts, indem er über sie sagte, sie hätten sich durch diesen Urteilsspruch selbst diskreditiert und moralisch delegitimiert.

Der Parlamentspräsident von Katalonien, Ernest Benach, wiederum erklärte, dass das Urteil des spanischen Verfassungsgerichts über das Statut eine Staatskrise auslösen werde, da dadurch der Pakt zwischen den Vertretern des katalanischen Volkes und des spanischen Volkes aufgekündigt und der Wille der katalanischen Bevölkerung ignoriert worden sei. Benach rief zur Einheit auf und berief sich auf das Recht, zu entscheiden. Ebenfalls schloss er sich, wie auch Präsident Montilla, dem Aufruf zu einer Demonstration am kommenden 10. Juli an.

Der ehemalige Präsident der katalanischen Regierung, Jordi Pujol, sagte, dass das Urteil einen schwerwiegenden Rückschritt für das, was Katalonien darstellt, bedeute, eine Niederlage historischen Ausmaßes, die nicht nur von politischer Tragweite sei, sondern den Bruch des Verfassungskonsenses und die Aufkündigung eines gesamtspanischen Projekts darstelle.

Das aktuelle Verfassungsstatut von Katalonien war am 30. September 2005 mit einer breiten Mehrheit im Parlament von Katalonien verabschiedet worden. Nach einer langen Debatte und vielen Änderungen, die die darin enthaltenen Bestrebungen und Zuständigkeiten reduzierten, wurde es im Mai 2006 ebenfalls vom spanischen Parlament gebilligt. Schließlich nahm es am 18. Juni 2006 die katalanische Bevölkerung per Volksabstimmung an und seit dem 9. August 2006 ist es in Kraft.

Links:

• Text des Verfassungsstatuts von Katalonien von 2006 (auf Deutsch):
  http://www.parlament.cat/porteso/estatut/estatut_alemany_080207.pdf
• Text der von der Volkspartei (Partido Popular) eingelegten Verfassungsbeschwerde (auf Spanisch):
  http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/recursestatutpp.pdf
• Urteil des spanischen Verfassungsgerichts (auf Spanisch):
  http://www.europapress.es/nacional/noticia-texto-integro-fallo-estatuto-autonomia-cataluna-20100628212325.html

Article a vilaweb

Us convido a llegir l'editorial avui publicada a la pàgina del diari electrònic "Vilaweb". Aquí teniu l'enllaç:

http://www.vilaweb.cat/editorial/3739077/alemanys.html

Guies de viatge en català

Si us agrada viatjar podeu trobar de nou i després de deu anys sense cap nova publicació o renovació les guis de viatge de l'Editorial Cossetània dins de la sèrie Essencial. Aquestes guies són traduccions al català de les guies d'AA Publishing, una prestigiosa editorial vinculada a The Automobile Association, l'equivalent al RACC del Regne Unit. El preu és de 12,50 euros i tenen una extensió d'unes 200 pàgines.

Els primers quatre volums de la col·lecció publicats estan dedicats a les ciutats de Londres, París, Roma i Nova York. Les guies estan estructurades en cinc apartats: Presentació del caràcter de la ciutat i la descripció dels seus habitants; la planificació i preparació correcta del viatge; “Què hem de veure?” ens presenta els 10 llocs bàsics que s'han de visitar; “Què fem” ens indica una llista de restaurants, hotels i activitats; i l'apartat final “Explorem”, amb propostes d'excursions o d'altres visites a ciutats o llocs interessants de la rodalia.

Les guies compten també amb plànols d'alta qualitat de la ciutat i inclouen les adreces web dels llocs d'interès que fa possible al viatger de preparar, planificar i documentar la visita abans del viatge.

Font: directe.cat

FAT - Fiasco Awards

Fiasco Awards

Us presentem la web d'aquest premi creat per un grup d'enginyers catalans sense cap afany de lucre. Aquest premi vol reconèixer idees vinculades a la tecnologia que a primer terme suposen ser bones però que en la pràctica resulten ser efectivament dolentes.

Aquesta iniciativa vol fomentar l'esperit positiu envers les dificultats que comporta investigar, emprendre i innovar, així com escampar el nom de Catalunya a tot arreu.

L'any 2009 el premi Fiasco Awards el va guanyar el Windows Vista. La notícia del guardó va assolir ressó de la premsa escrita més enllà del territori del Principat.

Sant Jordi a Alemanya

Cada 23 d'abril s'escau una de les celebracions més esperades pels catalans: la diada de Sant Jordi. El país sencer s'engalana, en una jornada festiva i popular plena de llibres, roses… i riuades de gent a places i carrers. L'origen d'aquesta festa tan singular la trobem en una barreja de tradicions i costums d'èpoques diferents. Coincideix el fet que Sant Jordi sigui patró de Catalunya amb el costum medieval de celebrar una fira de roses, també anomenada dels enamorats, al Palau de la Generalitat de Barcelona. A aquestes tradicions s'hi va afegir, l'any 1926, la celebració del Dia del Llibre, reconeguda per l'Unesco el 1995. El resultat és una festivitat única al món, molt estimada pels catalans i admirada pels forasters que han tingut ocasió de conèixer-la.

L'origen de la festivitat

Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia. El sant va negar-se a portar a terme l'edicte de l'emperador Dioclecià, que ordenava perseguir els cristians, i per aquest motiu va ser ser martiritzat i decapitat. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls entre homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l'aparició d'un bell cavaller –Sant Jordi- que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada en va néixer un roser de flors vermelles.

Sant Jordi en l'actualitat

Les xifres que mou aquesta diada són espectaculars, tant pel que fa a la venda de llibres com de roses. Totes les ciutats i pobles de Catalunya vesteixen els seus carrers principals de senyeres, on llibreries i entitats diverses omplen llargues taules amb els últims títols en llengua catalana i castellana, així com reedicions de vells èxits. Segons el Gremi de Llibreters de Catalunya, es calcula que l'any passat es van vendre llibres per valor d'uns 20 milions d'euros, l'equivalent al 17,5% de la facturació anual de les llibreries. El nombre d'exemplars venuts va ser d'un milió i mig aproximadament.

Des de fa uns anys, la festa s'ha internacionalitzat i ciutats com Washington, Londres i també algunes ciutats d'Alemanya organitzen activitats al voltant de la diada. En el cas d'Hamburg i Berlín, els casals catalans han organitzat sengles concursos literaris: El Pont Blau convoca el I Premi Literari Infantil i Juvenil Europeu, exclusiu per a nens dels casals inclosos a la Xarxa Europea. El termini de presentació d'obres és obert fins el 12 d'abril, i les bases les podeu consultar aquí. Pel que fa al Katalanischer Salon berlinès, per quart any consecutiu organitza uns Jocs Florals, les bases dels quals podeu llegir aquí. La data límit per presentar-s'hi és el 15 d'abril.

Programa de luxe a Berlín

Al llarg del dia 23 d'abril, que enguany és un divendres, la capital alemanya serà escenari d'una intensa activitat cultural per commemorar i compartir la festa de Sant Jordi. La Delegació de la Generalitat de Catalunya i l'Institut Ramon Llull, juntament amb el Casal Català de Berlín, organitzen els actes.

><><><><><><><><><><><><><><><><><><

Am 23. April findet jedes Jahr eines der von den Katalanen am meisten erwarteten Feste statt: der Sant-Jordi-Tag. Das ganze Land putzt sich an diesem populären Festtag heraus, alles ist voll mit Büchern, Rosen … und einem Meer von Menschen. Der Ursprung dieses so einzigartigen Festes lässt sich in einer Mischung aus Traditionen und Bräuchen aus unterschiedlichen Zeiten finden. Die Tatsache, dass St. Georg der Schutzpatron Kataloniens ist, trifft zusammen mit dem mittelalterlichen Brauch, eine Rosen- bzw. Verliebtenmesse im Regierungspalast abzuhalten. Zu diesen traditionelleren Feierlichkeiten kam 1926 der Tag des Buches hinzu, im Jahr 1995 wurde es von der Unesco sogar zum Welttag des Buches erklärt. Dieses Literaturfest vermischte sich schließlich mit den katalanischen Traditionen und so entstand ein Festtag, der bei der Bevölkerung sehr beliebt ist.

Der Ursprung des Festes

Laut der Volkstradition war St. Georg ein römischer Soldat, der im 3. Jahrhundert in Kappadokien (Türkei) geboren wurde. Der Heilige weigerte sich, ein Edikt des Kaisers Diokletian auszuführen, in dem dieser die Christenverfolgung angeordnet hatte, und wurde deswegen gemartert und enthauptet. Schon sehr bald begann man ihn im östlichen Teil des Römischen Reiches als Märtyrer zu verehren und alsbald tauchten auch fantastische Geschichten in Verbindung mit seiner Figur auf.

Die in Katalonien beliebteste Version der Legende besagt, dass es in Montblanc (Conca de Barberà) einen fürchterlichen Drachen gab, der bei Menschen und Vieh verheerenden Schaden anrichtete. Um das Monster zu besänftigen, brachte man ihm eine per Los bestimmte Person als Opfer dar. Eines Tages fiel das Los auf die Tochter des Königs, deren Tod durch das Untier sicher gewesen wäre, wäre nicht plötzlich ein schöner Ritter aufgetaucht, der sich dem Drachen entgegenstellte und ihn tötete. Die Volkslegende fügt dem hinzu, dass aus dem vergossenen Blut ein Stock roter Rosen entspross.

Sant Jordi heutzutage

Die an diesem Tag umgesetzten Summen sind spektakulär, sowohl was den Verkauf von Büchern als auch den von Rosen angeht. Alle Städte und Dörfer Kataloniens schmücken ihre Hauptstraßen mit katalanischen Flaggen, welche lange Tische umgeben, an denen man die neusten in katalanischer oder spanischer Sprache erschienen Bücher sowie Neuauflagen älterer Bestseller finden kann. Laut der katalanischen Buchhändlervereinigung wurden dabei im vergangenen Jahr Bücher im Wert von etwa 20 Mio. Euro verkauft, das sind 17,5% des gesamten jährlichen Umsatzvolumens des katalanischen Buchhandels. Die Zahl der verkauften Exemplare betrug rund anderthalb Millionen.

In den letzten Jahren hat sich das Fest auch in andere Teile der Welt verbreitet: In Washington, London und auch einigen Städten Deutschlands finden Veranstaltungen im Rahmen dieses Festtages statt. In Hamburg und Berlin haben die dortigen katalanischen Vereine jeweils einen Literaturwettbewerb organisiert: Der Hamburger Kulturverein El pont Blau hat den 1. Europäischen Preis für Literatur von Kindern und Jugendlichen ausgeschrieben, der exklusiv für Kinder aus im Xarxa Europa vernetzten Katalanischen Vereinen ist. Die Frist zur Einreichung von Werken geht noch bis zum 12. April und die Teilnahmebedingungen können hier eingesehen werden. Der Berliner Katalanische Salon wiederum organisiert zum vierten Mal in Folge den Literaturwettbewerb Jocs Florals, dessen Teilnahmebedingungen hier nachzulesen sind. Die Einreichungsfrist endet am 15. April.

Der Sant-Jordi-Tag in Berlin

Am Freitag, den 23. April, wird die deutsche Hauptstadt den ganzen Tag über Schauplatz regen Kulturtreibens im Rahmen des Sant-Jordi-Festes sein. Die Vertretung der Regierung von Katalonien in Deutschland sowie das katalanische Kulturinstitut Ramon Llull organisieren die Veranstaltungen, gemeinsam mit dem Katalanischen Salon.

Bon Nadal

Frontal de l'altar de Santa Maria d'Avià

El Centre Cultural Catalá de Colònia
us desitja uns
Bons Nadal i un Feliç Any Nou.

El cant dels aucells

Al veure despuntar
el major lluminar,
en la nit més ditxosa,
els aucellets cantant
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.

I l'àguila imperial
se’n vola cel endalt
cantant amb melodia
dient: – Jesús és nat
per treure’ns de pecat
i dar-nos alegria.

Respon-li bé el pardal
- Avui, nit de Nadal
és nit de gran contento!
El verdum i el lluer
diuen cantant també:
– Oh, que alegria sento!

I canta el pasarell:
– Oh, que hermós i que bell
és l’Infant de Maria!
Li respon ara el tord
– Vençuda és la mort,
– i naix la vida mia!